Ruta de senderisme per la Murta.

El divendres 29 de novembre realitzarem la segona eixida a la muntanya, que el departament d’Educació Física ha proposat per aquest any.  La primera la férem amb els alumnes del 1r cicle d’ESO i ens desplaçarem a Montanejos per a caminar per l'impressionant barranc de la Maimona i finalitzar amb un reconfortant bany en el riu Millars, que a Montanejos es manté, tot l'any, a 17º.

Però l'aventura d'avui tracta d'alumnes aguerrits i suficientment preparats per enfrontar-se al repte, exigent, de recórrer la distancia de 8 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de més de 1200 m. com es demostra en la foto següent:

Perfil.

Som 47 alumnes absolutament entregats a la causa, acompanyats pels dos professors del departament. Aquesta és l'imatge agradable, abans de començar l'ascensió per la senda botànica de l'ombria.

Després de dos quilòmetres de continua ascensió, i amb els ànims calents per l'esforç que suposa anar pujant sense descans, arribem al pas del pobre. Conegut per eixe nom pel fet de que era el pas obligat pel que anaven el pobres, fa segles, buscant la "sopa boba" que donaven els monestirs. Descansem i recuperem forces donat que encara resta molt de pujar per arribar a la Creu del Cardenal. 

Pas del pobre.

 Les vistes són excepcionals, el dia acompanya i encara que els alumnes van cansant-se, no deixen de mirar i meravellar-se tant per les vistes de la Murta 

La Murta amb el monestir.

com les que poden contemplar quan, des de la Creu del Cardenal, se'ls apareix l'inabastable mar Mediterrani.

Cullera i el Mediterrani.

Fins i tot, l'alumne més insensible no pot deixar anar una exclamació de sorpresa davant de tanta bellesa i altra perquè, per fi, arriben a la que pareixia llunyana Creu del Cardenal i poden descansar. Però no cal encantar-se, ja que, encara resta la baixada i no és fàcil, sobre tot, perquè alguns alumnes ja acusen el cansament acumulat i parlen de tremolors a les cames i falta de forces. No volem lesions i per això baixem el ritme i fem un descens tranquil, encara que els més atrevits s'avancen i fan una baixada ràpida i, segons les seues impressions, molt entretinguda.

Passarem per la font de la Murta i seguirem la conducció de l'aigua fins a les basses del Monestir,

Amparo al costat de la conducció de l'aigua.

on dinarem. Una vegada menjat el que portàvem, ja que els monjos no ens donaren res, reiniciarem la marxa per arribar a l'autobús i donar per finalitzada la ruta, que és la que apareix en el plànol de baix.

Ha estat un plaer poder compartir amb els alumnes aquesta ruta tant entretinguda i esperem, per damunt de tot, que serveixi per a què alguns alumnes, sinó tots, comencen a gaudir amb les eixides a la muntanya.

Fins la pròxima.